Hola amics,

Un any més, us dedico unes línies. Aquest cop des de la bonica ciutat de Pozna´n.

Bé, l'accent no m'ha sortit gaire bé. És que va damunt la "n" !!!!!   

Llavors, segons els entesos de la Reial Acadèmia Polaca de la Llengua, s'ha de pronunciar "nia".
Vaja, "Poznania", per a que ens entenguem.
Així podriem escriure : Rena´n (Renania), Alema´n (Alemània), Ta´n (Tania),
Auso´n  (...) De la mateixa manera que la terminació "kowa" vol dir "Sra. de".
Així tenim que l'Andreikowa és la Sra. de l'Andreu, la Ryszardkowa és la Sra. del Ricard, la Marianokowa és la Sra. del Mariano i així anar fent.
El que em va sobtar és la Marikonkowa ...
No hi ha una atleta de combinades que es diu "Kangurkowa" ?    Ara ja sé perquè salta tant ...

Caram amb els polacs !! I jo vinga a "tragar-me" capítols de la sèrie de l'equip del Toni Soler i la única paraula que havia après era "koniec" que vol dir final (és que ho posaven quan s'acabava ...). Molt de parlar del Maragall, Zapatero, Rajoy, Carod i companyia i resulta que els polacs no tenen ni p... idea de qui són.
I jo que volia que em treguessin del dubte de si presentar-me a les eleccions a president de la Generalitat, a president del Barça o alcalde de Marbella ...

Arribo a l'aeroport i, només sortir de la porta de recollida d'equipatges, un home molt amable em pregunta "TAXI ??". Tenint en compte que sortia d'on sortia amb una maleta de rodes de 20 kg. i la motxilla a l'esquena, la pregunta tenia la seva lògica ...   

Un cop dalt del cotxe, si és que així se li podia anomenar a un tros de xapa damunt de 4 rodes, abaixo la finestreta de forma digital. És a dir, amb els dits (no hi havia altra manera) i trec el plànol de Pozna´n per saber per on passo (i, de pas, li faig conèixer al taxista que sé on vull anar i que la "visita turística" me la reservo per més endavant ...)

Un cop arribat a l'hotel, vaig a l'habitació a deixar les coses i aprofito per buscar l'aire condicionat. Després d'una bona estona de recerca infructuosa i una breu consulta a recepció, engego el ventilador ...

I és que feia més de 200 anys que no feia tanta calor a Polònia !!!! I aquesta bona gent, acostumats a estar a 10 sota zero, desconeixen l'existència d'un aparell que pugui donar aire fred.   
Boto d'alegria !!   

Com que no hi ha res a fer, a part de passar calor, aprofito per anar a veure la pista.

LA ODISSEA     ( Versió Polaca )

Consulto a la recepcionista còm arribar a l'estadi. Molt fàcil, agafes el tramvia 8 que surt de davant de l'hotel i a l'arribar a la plaça Garbary, baixes i agafes el bus 80 que et porta a la porta de l'estadi. Tot decidit, vaig a la recerca del tram-8. Amb gran puntualitat arriba a la parada. Un cop sóc a la plaça baixo decidit a buscar la parada del bus 80. Res per aquí, res per allà. Em dirigeixo a un quiosc amb el meu polit anglès "Plis, de bus eiti". Com si li hagués parlat en xinès !! Aquell bon home em mira amb cara estranya i avisa al seu fill. No sé si per ajudar-me o per cridar a la policia. Per sort, el noi es dirigeix a mi i davant la meva pregunta em respòn en un anglès d'Oxford. "Uf, no". Ja em diràs que cony fem dos "polacos" parlant en anglès !!   

A la "mili" m'havien dit "polaco" més d'una vegada ... Però amb aquella gent no hi ha havia manera d'entendre-s'hi !!!

M'indica que no existeix el bus 80 !!!!    Un 10 per a la recepcionista !!   

Desplego el mapa i li faig a saber que voldria arribar a les pistes. M'aconsella agafar el 90, després el 91 i arribaré sense problemes.

"No problem" diu el noi ...    Quina por !!   

El 90 surt de davant del quiosc. Baixo al lloc indicat per agafar el 91.

Tu l'has vist ??    JO NO !!

Torno a fer "gala" del meu anglès davant d'un noi jove. Ni fava !! Però em diu que és italià. Més val la llengüa del Cèsar que la del Lech Walesa. L'home, molt voluntariós, fa que el segueixi. Després de caminar 5 minuts, em fa pujar dalt d'un bus.
Però si no és el 91 !!    Nooooo, el fa servir d'enllaç per agafar el que cal !!

Quin merder !!   

De sobte em fa baixar i diu que en breu arribarà el 91. Per fi. Efectivament, aquí arriba. Fa 1 hora que he sortit de l'hotel per arribar a un estadi que està a 5 km. Si fins i tot caminant ja hagués arribat !!!!

Pujo dalt del bus, torno a desplegar el mapa amb l'ajut d'uns quants voluntaris que me l'aguanten per a que no em caigui a terra ... el mapa (la moral ja hi és fa estona).
Intento seguir el trajecte del bus amb el nom de les parades.
Però el meu "polac" és totalment ineficàs.

Quan me n'adono, ja m'he passat 2 parades !!     

Davant la desesperació, un bon home intenta ajudar-me. "Agafa el 75 i en 2 parades et deixa a la porta de l'estadi". Decideixo agafar el 91 en sentit invers i baixar a la 2a parada. Des d'allí aniré a peu. PER FI !!!!    Arribo a l'estadi !!!    2 HORES !!!!

Per a que te'n vagis fiant de les indicacions dels polacs !!!!   

A aquelles hores ja no queda ningú. Bé, sí. Un pobre amic meu carregat de paciència que l'havia trucat des de l'hotel dient-li que en 20 minuts ja hi seria !!!!
La tornada amb ell va ser un pèl més ràpida. Ja se savia el camí.

Per cert, el bus era el 60 !!! (no el 80 !!)   

LA  COMPETICIÓ

El dia abans reviso l'horari de les proves de la pentatló.
QUÈÈÈÈ !!!!    CÒÒÒÒÒM ???    A les 8:00 la llargada ???????????
Però si fins les 12:00 no llancem la javelina !!!!!!!!!!!!
A les 14:15 els 200 i ... a les 15:00 el disc !!!!
I fins les 18:15 no correm el 1.500 !!!!!!!!!!!!
El que ha fet l'horari deu haver pensat amb el cul !!!   

Per un any que estic a prop de les pistes (relativament, depenent del mitjà de transport emprat ...) em fan tornar a matinar. Deu ser per no perdre el costum.
Aviso a recepció que em cridin a les 6:00 (per si de cas no ho demano a la meva "amiga" que tant bé em va indicar el bus per anar a la pista). 

No sigui cas que m'adormi. INNOCEEEEEENT !!!!! A les 5:00 !!!! el sol ja em donava el bon dia !!   
Que tampoc saben el que són les persianes en aquest país ???????

Tot i esmorzant decideixo cridar un taxi.
Més que res per arribar a l'hora ... de la primera prova !!!
Però no al meu "amic" de l'aeroport. Que després em vaig enterar que uns altres que van fer el mateix recorregut que jo van pagar la meitat !!!
No guanyo per enrabiades !!!!!   
Encara que no ho sembli, en 15 minuts ja haviem arribat. Encara tenia temps de fer una petita bacaina ...

Tot i començant a escalfar, el meu "amic" l'abductor em va advertir que, segons còm, podria acabar de competir abans d'hora. El que em faltava !!
I què pinto jo a les 8:00 del matí d'un dimecres de juliol en un passadís que porta a un munt de sorra i amb el cos maltret ??
Ni que fos a Cambrils l'endemà d'una "bacanal salvatge" !!

Després de 3 intents d'aixecar-me del terra no passo dels 4 m.
Tinc un atleta de 12 anys que salta més que jo !!    QUÈ  TRIST !!!!   

Bé, aprofitem el dia. Tornem a anar a esmorzar !!    Per recuperar les forces perdudes, ja se sap ...

Al bar a tocar de la pista vaig fer noves "amigues". La Maya, el Willy i totes les seves amigues em venien a saludar. Quan me'n vaig adonar, 4 abelles estaven dins l'ampolla de refresc que tenia al meu costat. No sé si bebent o banyant-se ...
Ja només em faltaria una picada d'abella !!

Durant la resta del dia es van desenvolupar la resta de proves. No cal explicar misèries.

El que sí cal dir és que el nostre amic, l' "astre rei" va lluir com mai.   
Més de 3 litres d'aigüa van caldre per a resistir la jornada.
No és d'estranyar l'estat "lamentable" en el que vaig quedar després de les 12 hores de competició tal i com es pot comprovar a la foto que adjunto, presa després del 1.500.   

Per cert, una salutació a la persona que em va immortalitzar.

QUE POTSER NO TENIA RES MÉS A FER ????

Pobre infeliç !!    No va parar d'animar en tota la carrera de 1.500 !!

I mira que jo la faig durar ...       

Bé, és tot per enguany.
Cal començar a pensar en rependre els entrenaments per a la propera cita. Després de tantes "emocions" em prendré un any sabàtic i agafaré forces per a la cita d'Eslovènia d'aquí a 2 estius.   

Pere